diumenge, 6 de novembre del 2016



La formació per a l’emprenedoria a la Universitat


En els últims anys, el fenomen de l’emprenedoria ha aparegut sobtadament en les nostres societats com si es tractés d’un moviment cultural. Es reivindica, amb insistència, des de diferents esferes i sota un ampli rang d’objectius i propòsits. Han augmentat també les accions, institucions, unitats i serveis bolcats a donar suport a l’esperit emprenedor.

El concepte d’emprenedoria (entrepreneurship) designa la pràctica d’impulsar noves organitzacions, revitalitzar organitzacions madures i innovar creant nous negocis i projectes en resposta a la identificació de noves oportunitats. Inclou creativitat, innovació, assumpció de riscos així com la capacitat de planificar i gestionar projectes.

La competència emprenedora inclou coneixements, actituds, habilitats, comportaments i motivació. Alguns d’aquests atributs poden ser inclosos inconscients, altres innats, mentre que altres s’adquireixen al llarg del procés d’aprenentatge i formació.

Per tant, és necessari que els sistemes universitaris assumeixin, des de els seus objectius estratègics fins a les seves pràctiques diàries, el compromís de formar en certes competències emprenedores, creant les estructures, serveis i vies de formació necessària. Les universitats han de respondre a principis de rellevància professional (aconseguir els requisits i expectatives dels àmbits professionals de les titulacions) i adquirir una elevada flexibilitat i capacitat d’innovar per anticipar i respondre, amb encert, als requisits dels treballadors i als nous avanços dins dels camps professionals.



El concepte d’emprenedoria a la Universitat. Ajuda u obstacle?


Actualment es constata  que s’estan dissenyant i posant en marxa, accions concretes per al foment de l’emprenedoria en els estudis universitaris el que passa és que hi ha una visió força restringida del terme emprenedoria, s’assimila a “crear empreses” o “fer el teu propi negoci”. En aquest sentit, es confirma la generalització d’una visió comercial i estrictament mercantilista del terme, sense massa opcions de transferència a altres contextos (àmbit social, educatiu, sanitari, etc.).  i no està massa estesa ni acceptada la visió àmplia d’emprenedoria, aquella que podria associar-se a competències emprenedores o actitud emprenedora.
Per tant s’hauria de  desestigmatitzar la visió que es té sobre l’emprenedoria, associada únicament al món empresarial, obrint el seu àmbit d’actuació al desenvolupament de competències emprenedores com ara la Innovació, la creativitat, el treball en equip, la comunicació, el lideratge… Això implica replantejar les accions institucionals i docents i revestir-les d’aquest sentit i significat més enriquidor i necessari a la formació universitària.
S’hauria de parlar de “competències emprenedores i per a la vida” en totes i cadascuna de les accions informatives o formatives que institucionalment es portin a terme, convidant al agents educatius a parlar d’elles i a concebre-les des d’aquest altre punt de vista. Impulsant d’aquesta forma, i des d’un marc més general d’actuació, una nova base o nou enfocament del concepte.

La formació del professorat com a eina imprescindible
També és fonamental la formació del professorat universitari. És necessari una formació dirigida a conèixer, treballar i posar en pràctica les diferents competències emprenedores. Una  formació transversal que realitzés una primera aproximació a aquest conjunt de competències i que es podria fer des d’instàncies institucionals. Una formació bàsicament de caràcter pràctic i que sobretot orienti a l’aparell metodològic i d’estratègies concretes per a treballar l’emprenedoria a les aules universitàries.
També, una formació que contribueixi a què el professorat integri a les seves assignatures coneixements, habilitats i actituds vinculades a les competències emprenedores.

A les universitats, la  formació permanent del professorat universitari hauria d’anar per mantenir-se al dia respecte a les diferents sortides laborals del sector, noves tendències, nous perfils professionals, etc., i així poder-ho incorporar a l’aula. També de dotar-los de les eines i instruments necessaris per detectar les necessitats presents i futures de l’alumnat en relació a l’emprenedoria i a construir plans d’acció per treballar i avaluar l’alumnat en relació a aquest conjunt de competències. Aquesta formació permetria, per una banda, que la formació de l’alumnat fos més sòlida, partint de la seva situació, del que necessita i acompanyant-lo amb la consecució dels objectius definits, i per una altra, que el professorat pogués integrar de forma més normalitzada i natural tots aquests continguts a l’aula.

En qualsevol cas, des de la nostra perspectiva, més que incorporar una formació prescriptiva dirigida a tots els docents, entenem que cal una sensibilització prèvia sobre la temàtica, sobretot amb l’objectiu que l’emprenedoria, en el seu sentit més ampli i complex que abans hem esmentat, arribi a les aules i repercuteixi a la formació de l’alumnat.

Dur a terme aquesta acció suposaria, per una banda, oferir recursos formatius i d’autoaprenentatge al professorat: manuals docents, vídeos demostratius…, on de manera transversal pugui ser integrada la competència emprenedora, utilitzant aquelles metodologies que més fomentin el treball de l’emprenedoria.
Una formació que contribueixi a que els docents integrin aquests coneixements, habilitats i actituds a les seves assignatures. Aquesta formació permetria, per una banda, que la formació de l’alumnat fos més sòlida, partint de la seva situació i necessitats i acompanyant-lo en la consecució dels objectius definits, i d’altra banda, que el professorat pogués integrar de forma més normalitzada i natural tots aquests continguts.

Això pot fer-se viable a través d’una formació permanent metodològica que aporti als docents:
          Els coneixements pedagògics i didàctics suficients com per dissenyar les intervencions dins i fora de l’aula.
          Les habilitats suficients per a dissenyar accions, que encaixin teoria i pràctica,  en activitats pràctiques en les que els estudiants exercitin tot allò que els permetrà ser emprenedors.
          Les competències per a afavorir la consecució de les competències transversals en els estudiants.
          Les habilitats i estratègies per a treballar de manera transversal l’emprenedoria posant-se d’acord amb altres docents per a dissenyar accions conjuntes dirigides cap a una fita comuna que té  com a objectius relacionar els continguts de les diferents assignatures en l’elaboració de projectes.
          Una formació de caràcter totalment pràctic en la que els docents tinguin l’oportunitat d’exercitar les intervencions que després podran reproduir a les seves aules, afavorint d’aquesta manera el trencament del cercle viciós de l’ensenyament tradicional que únicament contempla els aspectes més teòrics.
·                     Una formació en avaluació que no només situï aquesta com una estratègia per acreditar, sinó que a més aporti elements per a  dissenyar l’avaluació d’acord amb la metodologia emprada a les aules, dibuixant instruments d’avaluació per a validar competències que es demostren a través d’activitats pràctiques.
          Uns coneixements per a dissenyar instruments d’avaluació per a validar les competències personals, socials i altres habilitats i actituds que es demostren en la pràctica.
          Estratègies per a coordinar l’avaluació amb altres docents quan la demostració de les competències es forneixen en projectes que afecten més d’una àrea de coneixement.
·                     Una formació actitudinal que afavoreixi en els docents una nova i més àmplia mirada cap a l’emprenedoria que defugi únicament de l’apropament a la cerca de feina.

En definitiva, es tracta d’una formació especialitzada i tècnica que permeti als docents conèixer a fons el sector professional de l’àrea que imparteixen amb la finalitat de que puguin incorporar accions a les seves assignatures.

I, per últim una formació actitudinal que afavoreixi en els docents una nova i més àmplia mirada cap a l’emprenedoria que defugi únicament de l’apropament a la cerca de feina.

També és important que les modalitats formatives cal que siguin adequades a les necessitats detectades, podent obtenir formes ben diverses en funció de les disponibilitats de manera que poden configurar-se de manera presencial, semipresencial i/o online, a través de jornades d’experiències o participació en  xarxes en les que el tema central sigui l’emprenedoria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada